Radiohead In Rainbows i la indústria musical 2.0
by arkatPDA on Oct.27, 2007, under Uncategorized
Radiohead té nou material, In Rainbows , en el qual a més de mantenir el bon gust musical que ens té acostumats, ens porta una preunta ¿aquest cd ve a marcar un abans i un després en la indústria discogràfica?. El grup britànic anant a contra direcció de la indústria amb la seva paranoica-hiper-proteccionista visió del negoci (per exemple sobra sony DMR amb la seva infame rootkit ) va decidir que el seu setè material sigui distribuït des del lloc oficial del grup amb poc temps és a dir sense fer participi a cap discogràfica ni botiga online de música. Això ja és una novetat però el punt mes fort és que el quintet va decidir que en el moment de baixar l'àlbum podis triar fa queres donar a la banda depenent de quant creus vos que és just pagar, incloent el cas extrem on baixes el disc totalment gratis!!.
No no el grup anglès no desapareixeran ni hauran de viure comptant monedes com suposen els executius de les disqueras. Amb aquesta nova forma de distribució i amb l'eliminació d'intermediaris Radiohead passés a guanyar molt més diners.
Per que li convé econòmicament? De mitjana un artista rep només un 8% (entre 1 i 2 dòlars) del que paguem per un cd, d'aquesta forma Radiohead es queda amb el 100% del que donem a l'hora de la descàrrega del disc.
Ara bé però quanta gent sota el disc? Segons fonts no oficials (però properes a la banda) a la primera setmana disc es descàrrec 1.2 milions de vegades. Si comparem això amb les vendes de la primera setmana dels seus darrers 3 treballs "Hail to the Thief" 300.000 unitats, "Amnesiac" 231.000, "Kid A" 207,000 segons xifres oficials el resultat és clarament un èxit de "vendes".
Però la gent va pagar? De mitjana les persones "van donar" U $ D 8 cadascun, la qual cosa (fent comptes que fins al meu nebot pot fer) el guany és de U $ D 06/09 Milions de dòlars, una suma extremadament més gran que el que rebrien si estiguessin lligats a una discogràfica.
Aquesta experiència trenca amb la lògica dels economistes que suposen que un si pot fer-se d'alguna cosa pagant el preu que un vulgui definitivament la majoria triaria no pagar res.
La indústria, com era d'esperar, aquesta deixant a aquest disc al marge de tot chart, però el chart en línia d'un dels meus llocs favorits mostra un clara tendència 119,579 oients 2.615.800 temes escoltats en l'última setmana i primer també en la setmana anterior.
El cd també sortirà a la vint en un box amb 2 cds i 2 vinils més per O $ D 81, la qual cosa permetrà que els fans del grup puguin fer-se d'un disc físic.
Altres grups britànics com Oasis i Jamiroquai anunciar que adoptessin el model "pay as you wish" fins i tot abans d'assabentar de l'èxit d'aquest mètode. Així també Madona deixa les dicograficas i signa amb un promotor de xous. És hora que les "5 grans" facin olor el cafè i es despertin perquè el negoci canvi i per fi és un en què els escoltes no se'ns titlla de pirates.
Podis seguir llegint en
FayerWayer i més FayerWayer
Ponele el preu
3 comments for this entry:
Trackbacks / Pingbacks
[...] 10 desembre 2008 per la Muntanya Merchan Notícia treta de pablopda [...]
Leave a Reply
Howdy. Welcome to Arkat PDA!
Thanks for dropping by! Feel free to join the discussion by leaving comments, and stay updated by subscribing to the RSS feed . See ja around!
Translator
November 5th, 2007 on 12:07
El segell està obsolet en la mesura que es concep com una maquinària de distribució, però de fet a l'oficina de Radiohead hi ha secretàries, relacionadors públics, analistes, comptadors ... el mateix que en un segell multi-artista. Radiohead és el segell. Si vols li pots trucar d'una altra manera, però és igual. El que importa és que s'està perfilant una nova indústria que és oposada al model neoliberal. En comptes de que oferta i demanda siguin domindas per l'escassetat i competència, el nou model té a veure amb l'abundància, l'afecte i la consciència, i es plasma a través del pagament voluntari.
Em pertorba pensar en els números això si. Sona gran l'estimació de 9 milions. Així i tot, segurament els ingressos seran per tot el projecte molt més, potser fins al doble. Però per a l'estàndard de vida que llevam i la quantitat de gent involucrada en un projecte així, si distribueixes tots els costos de fer un disc, incloent a tot el personal responsable i accions associades com videoclips, conferències de premsa i tal, durant els dos o tres anys del projecte, veuràs que no es tracta d'una quantitat paradisíaca.
Els remezones per allò de Radiohead encara es deixen sentir. He estat investigant i reflexionant sobre això també, el resultat està disponible en alguns dels articles recents del meu lloc web . Salu2
August 11th, 2008 on 11:07
Hola, molt bo el bloc! Et vaig agregar entre els meus links a arteymarketing.com.ar, si et sembla interessant pots afegir també el meu a la teva web.
Salutacions
Mariano
Art & Màrqueting | Blog per a artistes sobre la indústria de l'entreteniment